Soy consciente de que es apresurado hacer un balance riguroso de los resultados electorales del pasado domingo. No obstante, algunas cosas pueden adelantarse. La más llamativa es el batacazo electoral del PSC en Cataluña, que ha arrastrado a la izquierda inmoderada catalana. La menos llamativa, pero no menos importante, es el triunfo del PP.
Sobre el batacazo socialista hay que decir, que no por esperado, dejar de ser sorprendente. El PSC baja -tómese nota- más de 7 puntos. De hecho compromete la victoria del PSOE en toda España. Las razones que apunto son: la primera, volver con una campaña increíble, de buenos y malos, y que -al contrario de lo que se pretendía- ha desmotivado a los suyos. La segunda, ha sido Zapatero. El nivel de descrédito en Catalunya es de tal magnitud que todo lo socialista se ve mal. La tercera, los desaciertos del gobierno tripartito: lo ha capitalizado el PSC. La gestión de la financiación, de los traspasos, la seguridad, los mossos, el desgobierno y un largo etcétera… Por último, y es una razón de fondo creo que los electores se han preguntado, ¿qué me aporta a mí el socialismo hoy y aquí? La verdad sea dicha es que la respuesta es absolutamente plana: el vacio de proyectos, y los tópicos de siempre.
Del PP escribiré otro día, así os dejo con la mosca detrás de la oreja (nunca mejor dicho).
Antoni Bosch Carrera. Notario de Barcelona y profesor universitario.
la meva lectura és força més pessimista des d’una òptica catalana, doncs amb la que està caient, el PSC segueix sent la principal força política i amb molta diferencia respecte CiU i PPC. Per tant que hagi perdut 5, 7 o 10 punts és poc significatiu per que la distancia que manté és prou gran i la seva solidesa a Catalunya inqüestionable. Ha perdut votats, lògic i gens sorprenent, però no perd l’hegemonia. Si analitzem, les pèrdues del PSC han anat a l’abstenció o a CiU, mentres que el PP no ha sapigut capitalitzar el descontent dels ciutadans, doncs es manté igual. ERC perd també però no crec que els ex votants d’ERC hagin anat en massa a CiU, més aviat a l’abstenció o partits minoritaris extremistes, doncs l’analisis que fa ERC de les seves pèrdues és que no és prou radical en els plantejaments i que l’associació amb PSC els perjudica. Per tant ens trobem davant d’un trasvassament de vots de PSC a CiU, amb el PPC d’espectador de luxe, amb un sostre que no arribem a superar. El sorprenent i preocupant és que CiU, amb un discurs netament sobiranista, lluny de perdre base, incrementi.
Així doncs, estratègia a seguir? Discurs catalanista per convèncer nacionalistes? No ho crec, està vist que no funciona. Hi ha recorregut per créixer? Jo crec que sí. Fixem-nos que la meitat de la població no vota. Qui els va a trobar? Qui els va a engrescar? Els nacionalistes en general són sectors més polititzats i es mobilitzen sempre en unes eleccions. En aquest aspecte, estan sobrerepresentats (legitimament) en el parlament, sobre el conjunt de la població que sociològicament majoritàriament no es considera nacionalista (65% vs 35% aprox). Els que no els motiva els discursos identitaris (ni espanyolistes ni catalanistes) no es senten representats, no es mobilitzen i per tant queden infrarepresentats en els parlaments. Es a aquests a qui el PP ha de mobilitzar amb un discurs integrador, de sentit comú, demostrant que el que interessa al partit és el benestar dels ciutadans i no el poder pel poder, posant èmfasis en el que realment interessa a la gent, de respecte a les diferències i també a lo comú, sense caure mai en la descalificació del contrari, com fan altres partits, que es descalifiquen a ells mateixos i perden tota credibilitat.
Una abraçada i endavant!
Francesc un analisi força interesant. Cada elecció es particular. La perdua de un 10,50 % per part del tripartit es molt significatiu, pero tampoc vol dir que en unes autonomiques s’ha perdut. En quan el PP encara que la pujada es minça, cal veure quina es la tendencia.