Desde un tiempo a esta parte se han sucedido las alarmas contra las redes sociales.
Primero, las denuncias eran sobre personas –generalmente jóvenes- a quienes los anuncios se les volvían contra ellas mismas (caso Georgina Hobday[1]).
Segundo, que fomenta las actitudes narcisistas[2]. Así un estudio de la Universidad de Georgia asegura que la red social es terreno abonado para los ególatras (Personality and Social Psychology Bulletin).
Tercero, los datos que se perfilan o insertan en las redes. Las redes sociales ponen en peligro la privacidad. Este es el caso de la entrevista a Doña Esther Mitjans[3] directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) (La Vanguardia 1-12-2008 ).
Extracto:
¿Y esto está suficientemente regulado?
-No. (…) Los proveedores de estos servicios se aprovechan de esta falta de regulación homogénea y esto supone un reto para los estados nacionales.
-¿Se está trabajando en ello?
-Sí, se está trabajando. Sobre todo en Europa, donde tenemos una larga tradición de velar por este derecho a la protección de los datos.
-Pero en Internet no hay fronteras.
-No hay fronteras, pero a los proveedores sí les afecta si la Unión Europea hace advertencias sobre ellos o dice que no están protegiendo los datos personales de los usuarios. (…) Lo que se les pide es que den una información clara, que permita a las personas acceder a sus datos y cancelarlos.
Las advertencias están muy bien, pero en Catalunya esto llegara al C.A.C. (Consell de l’Audiovisula de Catalunya). A partir de aquí a controlar.
Conclusión: Las redes sociales no se pueden controlar y esto puede llegar a ser un peligro para adoctrinar a la población deben de pensar algunos.
[1] Ver el link de amistades peligrosas. http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20081208/53594756876/las-amistades-peligrosas-en-la-era-de-facebook.html#coment
Antoni Bosch Carrera. Notario de Barcelona y profesor universitario.
Pienso que el facebook es una de la redes sociales con más garantia, en cuanto su base se centra en una valor aceptado por todos que es la amitad, por algo la propia terminología usada es la de amigos. También existe la libertad de aceptar o de rechazar a personas, aunque siempre existira el vacio de protección de los datos personales y el atrevimiento de algún u otro de hacer un mal uso de esta red social.
Yo la utilizo simplemente por que me brinda la oportunidad de poder hacercarme a los ciudadanos, que estos conozcan más de cerca el día a día de sus políticos, donde puedan tener la facilidad de ponerse en contacto con nosotros.
En resumidas cuentas las redes sociales para los que somos politicos, es sin duda alguna un instrumento importante para acercarnos al los ciudadanos/as, además de poder compartir nuestra actividad diaria, vivencias, fotografias, opiniones, videos , etc. con todos ellos.
Por eso es muy acertada tú idea Tony, en tú condición de político de usar estas redes sociales, aunque siempre habra algún desaprensivo que surga en la red, pero eso es simplemente anectoda.
Simplemente perfecto, no añado nada.
Des de l’òptica dels joves, cal dir que és una bona eina per tal que els joves puguem interactuar i «dir la nostra» en diversos temes incloent la política.
Gràcies al Facebook, he trobat gent jove amb les mateixes inquietuds i ideals que jo.
Ja m’he pogut ben adonar que moltes més persones de la meva edat concorden amb els plantejaments del PP i que no sóc cap «BitxoRaro».
Toni,
Només vull dir-te que quan sento que s’ha de controlar i regular internet i les seves eines ja em poso a tremolar i penso que és un nou espai de llibertat (dels pocs que encara ens queden) que correm el risc de perdre molt aviat. De moment ja ho ha dit també en Carbonell, president del CAC, que sempre sembla que estigui per sobre de tothom quan vol donar consells i tracta d’impartir la seva doctrina particular. Estic segur que en qüestions de control i regulació d’internet els primers que s’hi afegiran amb gran satisfacció seran els partits polítics, tots, i especialment aquells que es proclamen més liberals. Al tiempo!
MIquel,
no deixa de ser evident que els païssos que controlen internet son les dictadures. Un es Cuba que no mereix mès comentaris, i l’altre es la Xina, que s’ha tornat una dictadura de dretes. Liberamisme economic, i manca de llibertats de les anomenades «formals» pels marxistes. Jo et pregunto, tu creus que la propera dictadura serà Catalunya?
Anrdre, m’encanta que els pantejaments del PP et semblint moderns, i estimulants, i no et sentis un «bitxo raro». Per cert la traducció de «bitxo raro» a l’anglès la fan com «freak», la que ve la popular paraula castellanitzada i catalanitzada «friky». Tio, si ets del PP no ets un friky.
Ànims!!
Benvolgut Toni,
T’aclareixo que jo no sóc del PP, ni de cap partit, i menys encara dels que, com el teu, són d’estricta obediència forana. Tampoc em proclamo ja com a liberal (un terme que en aquest país ja ha perdut tot el seu sentit, després de veure, per posar només un exemple, com una senyora tan liberal com l’anomenada “lideresa” intenta controlar fins els conserges de CajaMadrid). De fet, podria dir que vaig per lliure i això em permet veure el món des d’una altra perspectiva diguem-ne més objectiva i menys encorsetada, o almenys això em penso.
Les dictadures controlen internet, això és una pura obvietat. Un fet tan evident com que les democràcies han vist els grans avantatges d’aquest control i ara el volen introduir aquí perquè s’adonen que, amb internet i les seves eines, moltes coses se’ls escapen de les mans.
Parles de dos països concrets que, per a mi, no són exemples exportables. Cuba (hi vaig ser quan encara no hi anava turisme, cap sorpresa, una trista i lamentable dictadura de les moltes que m’he trobat anant pel món) i Xina (hi he estat una dotzena de vegades, i cada cop he tingut sorpreses, però això ja seria un altre debat).
A mi, francament, m’interessa més el que passa en llocs més propers i, afortunadament per nosaltres, més allunyats de les dictadures. Per això em queixava del control que des del nostre entorn democràtic més immediat s’intenta posar a internet.
I sobre la teva darrera pregunta tinc molt clara la meva resposta que potser compartiràs:
• Segons la Cope i, en general, l’anomenada “brunete mediática”, la resposta és “no”. Per a ells Catalunya ja és ara mateix una dictadura.
• Segons el Miquel (que sóc jo), estic segur que tampoc, tot i que els governs que tenim, tant a Barcelona com a Madrid, cada dia ens mostren més tics dictatorials. Els que hi havia abans, però, també.
Perdona aquesta llarga incursió però jo ja tinc els nanos grans i un matí de Reis com avui és per a mi un dia molt tranquil, i el puc dedicar a comentar una mica aquí i allà. I el teu blog trobo que és interessant.
Gràcies Miquel pel teu comentari.
Internet com be dius es un eina que ocupa i preocupa als politics. Segons les dades que es disposen, i extrapolades dins 5 ó 6 anys la premsa de paper quedarà molt reduïda. El mon serà digital. La propaganda política –directa i indirecta via els mitjans tradicionals- serà més difícil, i sobre tot serà mes plural. Fixa’t que cada vegada el share es reparteix amb mes cadenes. Aviat un 7 o 8 % serà molt. Un bloc com aquest pot ser controlat, però els milions de blocs que hi al mon no poden ser controlats.
Amés, la gent que com tu i jo parlen. No son controlables. Això comporta unes noves dinàmiques. Les primeres d’aquestes les hem vist a l’elecció d’Obama. Les properes eleccions amb força (no crec les Europees) però si les Autonòmiques catalanes tothom es posicionarà a la ret, i la creació d’opinió es farà en gran part a la ret.
Estem a l’inici d’un nou mon, i cal preservar-lo intacte.
Sin riesgo no hay gloria! El mundo es de los audaces!
Gracias por contarte entre los audaces. Asi es Elisabeth